Alcanar espera l’arribada de les festes Quinquennals
ALCANARALTRES POBLESDALT DEL SÉNIAVINARÒS MAIL 25 setembre, 2019 Vinaròs News
JOAQUIM BUJ
Dins les Jornades europees de Patrimoni 2019, la sortida a peu des de l’ermita del Remei a Alcanar, amb l’explicació dels orígens de les Quinquennals era el preludi dels actes de les festes que comencen el dia 2 d’octubre. Les primeres es van celebrar el1944. Cinc anys abans, s’havia celebrat una cerimònia religiosa a la plaça Major per rebre la nova imatge de la Mare de Déu del Remei, desapareguda durant la Guerra Civil. Durant l’acte religiós, mossèn Federico Domingo, va proposar celebrar cada cinc anys unes festes en honor a la Verge en què es baixés la seua imatge per recórrer els carrers d’Alcanar i les Cases. Era la “promesa” de les Festes Quinquennals d’Alcanar.
La guia de la ruta, Helena Fibla, explica que “l’any 1964, 25 anys després, en comprovar-se que no hi havia cap document escrit d’aquell esdeveniment històric, l’Ajuntament convocà un ple i aixecà acta de com van passar els fets, ja que encara hi havia molts de testimonis ”. L’any 1989 es van celebrar amb gran solemnitat les Desenes Festes Quinquennals i el 50è Aniversari de la promesa. Es va tornar a portar la imatge de la Verge a la plaça Major, i el rector mossèn Joan Ferrer va adreçar als presents unes sentides paraules enaltint la fidelitat dels canareus i les canareves en el compliment de la promesa.
Aquesta fidelitat es manté els anys acabats en 4 i en 9 quan els veïns dels carrers i places del poble es reuneixen per a pensar quins seran els ornaments, com es faran les catifes i l’altar corresponent a cada sector. El poble es divideix en nou sectors, un és les Cases, i cada dia de la novena s’engalana i fan catifes els carrers del sector que toca. Cada sector té un altar espectacular on està la Mare de Déu del Remei fins l’hora de la processó, és una manera feina d’implicar o afectar bona part de la ciutadania.
Fins i tot en sectors on hi ha pocs veïns, s’impliquen els del sector del costat, com és el cas d’Helena Fibla, que “també he col·laborat en l’altar del carrer de Sant Miquel, ja que està molt a prop del meu carrer. A la zona on està aquest altar hi ha poca gent i he anat a ajudar”. El dissenyador d’aquest altar, Josep Vicent Sancho, remarca que “Helena i la seua família, tot i no ser del sector, hi han treballat molt, igual que les veïnes del carrer que s’hi han implicat en un dels altars més complicats que he dissenyat”.
El vessant social és el que permet que la festa segueixi, “intento que siguen els mateixos veïns els que acaben realitzant els dissenys que m’encomanen. Quan els representants d’un carrer que hem dissenyat i elaborat al nostre taller en edicions anteriors, em diuen que aquest any volen encarregar-se ells de confeccionar els ornaments m’omple d’orgull. Vol dir que han après la filosofia de la festa: compartir, col·laborar, fer la xerrada o felicitar l’aniversari d’aquella persona a la qual igual feia cinc anys que no veïem”, emfatitza Sancho.
Al parer dels caps de carrer i dissenyadors (o ideòlegs, potser seria més apropiat), l’esperit és aquesta “festa prèvia” que implica reunir-se, pensar, prendre decisions sobre el carrer, traballar en equip, etc. Els caps de carrer són aquelles persones que, Quinquenni rere Quinquenni, representen tot el veïnat i s’encarreguen de buscar els materials, recollir els diners que paguen els veïns per adquirir-los i fer totes les gestions necessàries per a que tot surti bé el dia que la Mare de Déu ha de passar pel sector. Feina sacrificada i per a la qual costa trobar relleu.
El paper dels foranis
Aquest relleu, curiosament, podria vindre per part d’alguns nouvinguts o veïns amb segona residència al municipi, però no hi falten a la cita de cada cinc anys. Un exemple és Mari Carmen Guillen, amb arrels familiars a Alcanar però resident a Badalona (ciutat agermanada amb Alcanar), recorda que “al mes de maig la gent ja començava amb els preparatius, de seguida que acabàvem de sopar, tots els veïns sortíem al carrer amb les cadires de vímet i unes caixes de cartró enormes on anàvem posant totes les flors que anavem acabant”.
En aquells anys, passessis pel carrer que passessis, veïes tothom treballant al carrer pels preparatius. Com indica la nostra interlocutora, ara tot això ja ha quedat enrere, “molta gent ja s’ha fet gran i d’altra ja no està entre nosaltres, la majoria de gent més jove no té el mateix esperit que tenien les seves àvies”. Tot i això, Mari Carmen s’ha implicat com la que més i ha dissenyat els ornaments del seu carrer, “encara que he dedicat uns set mesos a fer la decoració del carrer, les veïnes m’ho han posat fàcil des del primer moment. També ha ajudat el fet que sigui artista plàstica i que hem dediqui a fer artesania”, afirma.
Molta feina en poc temps
La feina prèvia porta de cap a diversos professionals de poble, sobretot els que serveixen materials o dissenyen i elaboren els ornaments d’alguns carrers (el cas de Sancho) i els pintors. El president del gremi local de pintors, Antonio Castro, comenta que “s’ha acumulat molta feina durant els mesos d’agost i setembre, l’ideal seria començar al gener i, per suposat, anar-se repartint el pintar la façana al llarg dels cinc anys, no a última hora”.
L’increment de treball també ha vingut motivat perquè s’han pintat moltes més façanes que en Quinquennals anteriors, “això és important de cara al municipi perquè es veu més net i llueix molt més”, assegura Castro.
L’Ajuntament col·labora oferint bonificacions en els permisos per pintar la casa o reformar façanes i, a més, enguany, per primera vegada, ajuda econòmicament en l’elaboració dels altars.