60 anys de la Gelada de 1956

J. JOAQUIM BUJ

El projecte de la gelada de 1956, elaborat pel grup Terres de Cruïlla, es presenta en el marc de la XIV Trobada d’entitats i associacions culturals de l’antiga diòcesi de Tortosa, que té lloc el 25 de novembre a Pena-roja de Tastavins (el Matarranya, Aragó).

  Sant Jordi

En aquesta trobada es podrà veure per primera vegada l’exposició que han organitzat els centres d’estudis participants, amb fotografies, textos dels testimonis recollits i altres informacions d’interès. La mostra constarà de deu plafons dedicats a diversos aspectes de la gelada, com la meteorologia, l’agricultura, la ramaderia i la pesca, la vida quotidiana, les conseqüència, festes i les conclusions de la recerca. L’exposició s’acompanya d’un llibre-catàleg, on es recullen els testimonis facilitats pels informants del territori. La presentació a Catalunya es durà a teme a Mas de Barberans el dissabte 16 de desembre, coincidint amb el darrer dels Itineraris per les Terres de Cruïlla, que es realitzarà al matí, i la Jornada de Cultura Viva a les sis de la tarda. En aquest acte hi participaran Pepa Subirats, del Centre d’estudis Lo Lliscó de Mas de Barberans, i Eva Garcia Lleixà, del Centre d’estudis Seniencs (la Sénia), a més d’algun dels testimonis del municipi.

Aquest taronger va sobreviure a la gelada (Ramon Adell)

El Museu de la Pauma acollirà aquesta presentació i la mostra itinerant, també es podran adquirir els primers exemplars del llibre sobre la recerca realitzada els últims dos anys. En cadascun dels pobles per on passarà l’exposició hi haurà un dia en què es realitzarà un taller oral amb la finalitat d’enriquir encara més el treball realitzat i implicar més la població. Les entitats també estan preparant col·laboracions amb els centres educatius de cada localitat.

Segons es pot llegir a la pàgina web de Terres de Cruïlla, “la intenció en el nou projecte sobre la Gelada és recollir tot tipus d’informació sobre aquest esdeveniment: fotografies, imatges, escrits, dades de temperatures, cartes de gent que va tenir que immigrar a treballar a altres llocs, relats orals, etc.”. El grup de treball han realitzat una recerca amb 120 testimonis sobre el que va passar aquells dies i els canvis que van provocar en la forma de viure dels pobles de l’Ebre, el Sénia i el Maestrat, principalment. Entre les conseqüències, cal esmentar l’abandonament dels conreus, la immigració, pèrdues econòmiques i moltes més que s’han documentat.

(fotos de l’arxiu de Joan Ferreres i Joan Ortí)

  
Verema a França